Nou Univers DC (1a. part)

[Texto en castellano]

A La Finestra Digital fem un volt pel nou univers DC, publicat a Espanya per ecc còmics en acurades edicions, que inclouen a més sucosos articles signats per especialistes. A continuació, en aquesta primera part del nostre especial DC, repassem algunes de les col·leccions de còmics super-heroics més interessants d’aquest radical reboot, centrant-nos de moment a la sinistra ciutat de Gotham.

El serial televisiu més longeu del món –The Bold and the Beautiful, vist a casa nostra en la dècada dels noranta amb el títol de Bellesa i poder– porta 27 temporades en pantalla (el que suposa uns 6,377 episodis emesos!). No obstant això res han d’envejar a la disfuncional família Forrester les nombroses criatures super-heroiques de l’editorial DC, amb Superman i Batman al capdavant, pel que fa a longevitat narrativa, després de 75 anys d’aventures en comic-books servits puntualment en els quioscs de més de mig món, sèries d’animació i blockbusters de Hollywood. D’alguna manera, totes aquestes publicacions, des dels llegendaris temps de la Golden Age fins avui, conformarien una mena de “nova mitologia” de la cultura de masses, comparable, en extensió i densitat argumental, a qualsevol saga mitològica en aparença més “respectable”. Sens dubte la “selva” interminable de publicacions DC, després de tants anys de peripècies, ha acabat per conformar un “text de textos” que fins i tot el fan més irreductible tindria problemes per dominar avui en la seva integritat. Per això, després de tants personatges, punts de gir, esdeveniments, morts i resurreccions resulta comprensible que els caps de l’editorial es plantegessin una tornada als orígens, presentant així una altra vegada als personatges més emblemàtics a una nova generació de lectors, encara que això suposés tornar a iniciar totes les seves capçaleres.

En 2011, DC es va marcar com a objectiu inicial, reiniciar ni més ni menys que 52 col·leccions, a les quals aviat se sumarien algunes més (diverses provinents de l’univers Vertigo, unes altres de nova creació). El repte era, per descomptat, atreure amb aquest reboot a nous lectors mantenint l’interès dels connaisseurs més veterans; en definitiva aconseguir alguna cosa tan complicada com reconciliar a apocalíptics i integrats del comic-book contemporani. Potser encara és aviat per dir si ho han aconseguit o no, però val la pena esmentar que DC ha revisat els seus particulars mites amb un esperit agosarat i iconoclasta, proper d’alguna manera al de la millor ficció televisiva contemporània, dipositant el rumb de les seves col·leccions en alguns dels millors autors del còmic d’avui. Repassem alguns exemples.

BATMAN

Aquesta publicació d’ecc agrupa les capçaleres Detective Comics i Batman. La primera, una de les més importants de DC, està actualment en mans del puixant Tony Daniel, autor en solitari del guió i el dibuix. Després d’haver consolidat la seva visió particular de l’home ratapinyada amb el més que notable Batman R.I.P, signat amb Grant Morrison, comentat no fa molt a La Finestra Digital, Daniel centra ara la seva atenció en les criatures més embogides de l’asil Arkham, amb el Joker al capdavant i també amb la inquietant presència del Muñequero, una mena de cirurgià plàstic del cantó fosc, un artista de la mutilació que portarà a Batman fins al paroxisme. Entre les novetats destacables, mereix esmentar-se la presència d’un comissari Gordon rejovenit i de la periodista Charlotte Rivers, núvia de Bruce Wayne, una sensual reinvenció de Vickie Vale per als nous temps. El guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo, per la seva banda, s’encarreguen de la capçalera oficial de Batman. El jove Snyder està realitzant un treball notable, sobretot amb la creació de nous enemics com el Tribunal de los Búhos, que remeten a l’oblidat Owlman creat per Gardner Fox i Mike Sekowsky en els anys seixanta. El traç de Capullo fomenta el rivet expressionista de la sèrie, sobretot quan el tribunal d’emmascarats fa la seva aparició, recordant l’atmosfera perversa d’Eyes Wide Shut, el film testament d’Stanley Kubrick. Sens dubte, ara com ara, Batman és un dels títols a seguir amb més interès.

BATMAN INC.

Si els va agradar el treball desconstructiu de Grant Morrison a Batman RIP no haurien de perdre’s Batman Inc., una mini-sèrie en la qual l’escocès no dubta a ajuntar encara més les fites de Batman i Bruce Wayne. Per primera vegada, el multimilionari confessa que ell ha estat durant tots aquests anys el mecenes de Batman en la seva lluita contra el crim, i anuncia que pensa estendre l’operació a l’àmbit internacional amb la creació de l’organització Batman Incorporated, reclutant de pas a nous herois dignes de vestir l’uniforme de la ratapinyada. Deliri postmodern i dibuix Bigfoot Style combinats en una mini-sèrie tan interessant com (gairebé) tot el que porta el nom de Morrison.

NIGHTWING

Forts llaços uneixen aquest títol amb els ja comentats. Per descomptat, està la presència d’un Dick Grayson més madur i traumatitzat que recobra l’uniforme de Nightwing, i també d’un Joker més devastador que mai, present sobretot en la saga que abasta diverses col·leccions La muerte de la familia. Entre els elements a destacar, la recuperació en els guions d’un clàssic de llarg recorregut, l’insigne Tom DeFalco, responsable en el seu moment d’una de les èpoques més recordades de Spider-man i de meravelles a revindicar com la mini-sèrie de Machine Man, tot això a Marvel. DeFalco, acompanyat d’un dibuixant de la talla de Kyle Higgins, demostra que li ha agafat el truc a la narrativa super-heroica dels nous temps.

BATGIRL

No hi ha dubte que aquest títol acabarà convertint-se en un dels més addictius del NUDC. Encara que alguns puguin trobar a faltar a Oráculo, la Barbara Gordon post-trauma de La broma asesina, la veritat és que la reencarnació de Batgirl és especialment refrescant i imaginativa. Vegin si no aquesta deliciosa història “romàntica” anomenada El soñador que apareix en el número 5, signada per Ray Fawkes, un altre talent en expansió, i diguin-me si aquesta nova Barbara Gordon no és molt més humana i sensual que totes les anteriors. Prenent probablement com a model la dura però sensible Sydney Bristow (Jennifer Gardner) de la sèrie televisiva Alias, Fawkes i el guionista Gail Simone proposen una reinvenció del personatge que res ha d’envejar al seu homòleg masculí. Entre el més destacat de la sèrie, l’aparició d’una sensual Catwoman, els conflictes amb un comissari Gordon replet d’odi cap a l’heroïna i sobretot, la pertorbadora presència de La Ventrílocua, una esplèndida volta de rosca al Ventrílocuo original creat en el seu moment pels recordats Matt Wagner, Alan Grant i Norm Breyfogle, i als quals també vàrem recordar fa algun temps a La Finestra Digital.

SIMON DARK

Acabo amb una dèria personal: la saga Simon Dark no hauria d’aparèixer en un article dedicat al NUDC, ja que és una mica anterior (la seva primera aparició va ser en 2007). No obstant això, el seu esperit “desconstructor” de la iconografia super-heroica encaixaria a la perfecció en aquest reboot. El guionista Steve Niles ens presenta a una criatura frankensteiniana que es passeja per un Gotham de malson, curiosament aliè a la presència del seu habitant més famós, Batman. El dibuixant Scott Hampton proposa una visió ultrarrealista de la ciutat, amb la col·laboració del colorista Chris Chuckry, esplèndid en la seva utilització d’una paleta de grisos i marrons que contribueixen al to fúnebre i desencantat d’un relat que val la pena reivindicar.

En la segona part del nostre especial, revisarem els còmics dedicats a la Lliga de la Justícia, l’univers dels Llanternes Verdes i, per descomptat, l’Home d’Acer.